ART PREHISTÒRIC: Presentació

ART PREHISTÒRIC: Activitats

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

El tipus de megàlit més abundant a Catalunya és el dolmen. En són exemples els de la Cista del Clot del Llorer o els de la Cova d' en Daina.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

• L' Homo Erectus descobreix el foc → PALEOLÍTIC

Fa 1,9 milions d'anys aproximadament.

• Apareixen les primeres manifestacions artístiques → PALEOLÍTIC

Fa 1 milió d'anys aproximadament.

• L' agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil → NEOLÍTIC

Any 10.000 a.C. aproximadament.

• Els éssers humans inicien l' activitat metal·lúrgica → EDAT DELS METALLS

Any 3.500 a.C. aproximadament.

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

En aquesta imatge podem veure 

representada la Venus de Willendorf, 

una de les venus prehistòriques més 

famoses del món. Una venus és una 

figura escultòrica d' una dona, com a 

símbol de fertilitat i procreació, i 

podem apreciar que els òrgans sexuals 

estàn molt exagerats per a simbolitzar 

tal idea.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Es podrien trobar al litoral mediterrani de la Península Ibèrica, ja sigui per l'estil de la pintura o per l'escena que representa (escena de caça).

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures.

S'hi pot apreciar una escena de caça, hi ha tres humans i dos éssers estranys caçant el que semblen cavalls o vaques. Una possible finalitat per a aquestes pintures podria ser demanar als "déus" que abundi l'aliment o, simplement, l'objectiu podria ser decorar les coves.

ART PREHISTÒRIC

-L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA

       L'aspecte que tenen els  humans ha anat evolucionant al llarg d'uns períodes.

Fa uns 5 milions d'anys un grup d'animals del gènere dels primats (micos, monus...) antropoides, que caminaven sobre les extremitats del darrera i tenian aspecta de simis, van començar a configurar-se fins arribar al gènere del èsser humà, aquest procés s'anomena hominització. El primer home en estudiar sobre el tema va ser, Charles Darwin.

Els científics han demostrat que els nostres avantpassats, que el simis i els humans, procedim d'un ancessor comú. 

Gràcies als estudïs hem pogut treure aquestes conclusions:

-Caminaven drets i eren de talla petita.

-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.

-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.

-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.

-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar. 

A partir de l'homonització, la relació dels humans amb el medi ambient es porta a terme a partir de la cultura.

En les primeres etapes, la cultura es manifesta en la fabricació i l'utilització d'instruments o eines que han augmentat l'eficàcia de l'organisme davant el medi.

-QUÈ ÉS LA PREHISTÒRIA?

És el període més llarg de la nostra història, està compressa entre l'aparició dels humans i l'elaboració dels primers documents escrits. Es divideix amb dos períodes:

-L'edat de pedra (paleolític, neolític).
-L'edat del metall (eneolític, l'edat de bronze i del ferro).

-PALEOLÍTIC

 Els humans que vivien al paleolític es desplaçaven per caçar, per això vivian una vida nòmada (habitatges provisionals).
 Podien viure tant en cabanes, com en coves.
 Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .

-LES VENUS

Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges.

-LES PINTURES RUPESTRES

Primeres pintures de la història de la humanitat, es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen els animals amb què s'alimentaven i no  respon a cap propòsit artístic tot i que podien tenir un caràcter màgic.

Existeixen dos àrees diferents:

-ÀREA FRANCOCANTÀBRICA.
-ÀREA DEL LITORAL.

-EL NEOLÍTIC

En aquesta època es va produir la revolució més espectacular de la història de la humanitat, ja que l'ésser humà ja no depenia dels recursos que li oferia la naturalesa i passava a produir d'una manera conscient i voluntària. Es van anar convertint mes sedentaris i a desenvolupar nous útils apropiats per les seves noves activitats.

Depenent de si eren nòmades o sedentaris, practicaven diferents activitats.

Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. La ceràmica va néixer, per què els camperols necessitaven recipients per guardar els productes. Totes les peces de ceràmica, eren fetes a mà.

Intentaven explicar els fenomens (com la vida i la mort), a partir de manifestacions artístiques i funeràries. Creien en esperits, éssers invisibles... i es creien superiors als animals.

Es van començar a preocupar per les estacions, temperatura... per l'agricultura.

Es pren molt important el culte als morts i la transmissió de coneixements.

Aquí es va anar desenvolupant les idees sobre Déus, éssers mitològics... ja que no trobaven la raó de certs fenomens.

-QUÈ SÓN ELS MEGÀLITS?

Monuments enormes de pedra, que creuen que estan relacionats amb els Déus i el culte dels morts, dels habitants de    
l'època del neolític.

Els megàlits més comuns són: els dòlmens (camara delimitada per grans lloses de pedra que s'accedia per un corredor) i les galeries cobertes (grans passadissos construïts amb grans monòlits de pedra). Els dos tipus de megàlits es cobrien de terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives.

Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment, amb una funció màgica o simplement amb la funció de delimitar un territori.  

Anàlisi d'una obra pictòrica: La Primavera

Anàlisi d'una obra pictòrica: Melody Of The Night

Anàlisi d'una obra escultòrica: Apol·lo i Dafne

Anàlisi d'una obra escultòrica: Laocoont i Els Seus Fills

Anàlisi d'una obra escultòrica: La Gran Esfinx de Guiza

Anàlisi d'una obra arquitectònica: La Catedral de Barcelona

A continuació analitzarem la Catedral de Barcelona, seguint la pauta d'anàlisi d'una obra arquitectònica:

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1. Què és? Nom de l'edifici.

Catedral de Barcelona.

1.2. Què s'hi veu?

Façana clara i bastant ornamentada, teulades molt punxegudes i decorades, grans vitralls perfectament repartits per la façana, escultures a la part superior i pilars i elements de suport també molt ornamentats.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

Estructura bàsica: 1298-1420; façana: 1882-1885; cimbori: 1906-1913.

1.4. On es troba o es trobava?

Es troba a l'àmbit metropolità de Barcelona.

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

Coincideix amb el període de canvis de l'Edat Mitjana; l'estil romànic canvia pel gòtic, la ideologia i la societat es renoven, etc.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

Jaume Fabre, entre molts d'altres.

2. ANÀLISI FORMAL

2.1. Com és l'edifici?

Gran, d'aspecte majestuós, a simple vista punxegut i carregat d'ornamentacions.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats.

Pedra per la façana, vidre pels vitralls i fusta per les portes i detalls interiors.

2.2.2. Tractament del mur.

Perfectament conservat.

2.2.3. Sistema constructiu.

Carreus de pedra de Montjuic.

2.2.4. Elements de suport.

Pilars, columnes, arcs, contraforts, murs, arcbotants, etc.

2.2.5. Elements suportats.

Cornisses, frisos, pinacles, etc.

2.2.6. Espai interior.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

Planta amb forma de creu llatina.

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

Espai fragmentat.

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?

Molta il·luminació, procedent dels grans vitralls.

2.2.6.4. Ornamentacions?

Abundants decoracions religioses.

2.2.7. Espai exterior.

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

Gàrgoles amb forma d'animals (reals i mitològics/religiosos), pinacles molt decorats, etc.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?

La forma generalment punxeguda de les teulades de l'edifici, els grans vitralls i l'apariència majestuosa.

3. INTERPRETACIÓ

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.

És una catedral gòtica (caràcter religiós).

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

Es va construir amb la finalitat de tenir un lloc on adorar a Déu i on realitzar les misses.

3.3. Quin imaginari reflecteix?

Reflecteix l'imaginari catòlic d'aquella època.

3.4. Qui encarregà l'obra?

Anònim.

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

A la població catòlica.

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

Representacions de sants, verges, etc.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

Influències gòtiques de l'època, encara que fos el començament d'aquest estil.

Pintura

 DEFINICIÓ: etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.

Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, molt important en el resultat final de l’obra.

Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.

És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra.

La textura: element clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

     - LA TEMÀTICA: 

Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.

     -ELEMENTS PLÀSTICS:  

Aquest són el elements plàstics de la pintura: 

La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.

La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures).

 El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.

Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa...

 La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada:  natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.

El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.

La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.

    
     -LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:  
Potser de pintura monumental o de pintura exenta.

-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.

-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.

Escultura

     -DEFINICIÓ: art d'esculpir.

      Cal que distinguim entre:

     -TALLA o cistellet: Es refereix etimològicament al concepte d'escultura derivat del llatí. 

     SCUPLERE: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta (que és més suau), permet d'emprar la maça i la gúbia. L'autor extreu del bloc del material l'obra d'art que té en el seu interior. 

     -MODELAT: fa falta materials tous fets a mà o amb algun utencili com per exemple l'espàtula. 

     El procediment més important, del procés, per obtenir l'obra és el que es fa quan és de bronze, mitjançant fundicions.

     -LA PLÀSTICA

   Deriva del grec plastiqué, o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica ue us materials tous, modelables a mà. També plàstica defineix tota l'activitat escultòrica. Venint del grec, plàso, és tota aquella direigida al tacte i a la vista (apart de la música i la poesia). 

     -LA TRIDIMENSIONALITAT

      La característica pròpia de l'escultura i que la diferència de la pintura, és la tridimensionalitat.  Això s'hi troba a en l'escultura de bulto rodó i exempta , també a l'escultura amb relleu. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer de llocs diferents, per això la llum i l'imposició, es important.

     -MATERIALS: configura l'obra escultòrica que tindrà una gran importància cabal. El material s'ofereix a la vista tant com al tacte, aquest reforca els diferents poders expressius dels diversos materials. L'expressivitat dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura  aconseguida pel seu autor.

A partir del segle XX, van apareixent nous materials.

     -REPÒS I MOVIMENT

    La representació depèn principalment de les formes (encara que altres elements influeixin). La combinació de línies verticals i horitzontals amb altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, poden donar a l'obra una gran sensació de moviment en repòs. 

La il·lusió de moviment es crea mitjançant el ritme (seqüències rítmiques i essencialment lineals que estimulan la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Les líneals oblics, són una variació) i la tensió com a dinamització i vivificació.

     -MOVIMENT REAL

    L'espectador al voltant de la figura, mitjançant el tractament rítmic de la pròpia escultura (hel·lenística i barrocs) i el moviment real, inciat pel rus Naum Gabo, amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor que produeix un moviment virtual.

     -LA LLUM I EL COLOR

     -LA LLUM: paper essencial com a element plàstic. Hi ha una llum natural amb la que compta l'escultor alhora de distribuir les masses i els volums.

     -EL COLOR:aplicat a l'escultura té diferents sentits (segons l'època). Al egipci  el color posseeix una intenció simbòlica i al barroc comporta una interès natural.

     -DIFICULTATS EN L'APRECIACIÓ DE L'ESCULTURA:

     L'escultura  ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l'expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L'escultura és massa trimidensional, ocupa un espai i contada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l'aparença visual. I sol·licita el sentit del tacte. 

     FIXTA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:

     1.OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE L'ESCULTURA.

     -CARÀCTERITZACIÓ DE L'OBRA: segons la seva forma.

    Una figura exempta és amb la que es pot girar completament al seu voltant.

     -RELLEU: el relleu en canvi està unit a un fons i no es pot voltar. Hi han diferents tipus de relleu:

     -Relleu negatiu (les figures estàn més enfonsades que en el plànol primitiu)

     -Alt relleu (les figures sobresurten més de la meitat del seu volum)

     -Baix relleu (les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum)

     -TIPUS DE MATERIAL UTILITZAT (determina a tècnica instrumental)

     -Fang

     -Pedra

     -Metall

     -Fusta

     -COMPOSICIÓ i incidència de la llum.

     -Relació entre volums de l'obra i creació d'espais i exteriors.

     -Incidència de la llum sobre l'obra i com afecta l'observació  de l'estàtua.

     -Ordenació de l'equilibri i de la simetria o no de l'obra.

     -La proporció, la relació entre les diferents parts del cos, entre elles i el conjunt, ha estat objecte d'estudi per part dels escultors. Més tard es van establir els cànons.

     -ESTRUCTURA I MOVIMENT: Observació de quina és la línia estructural de l'obra, hi predomina la línica recta i els angles tallants, si l'obra té tendència a l'estatisme, si hi dominen les corbes i els angles arrodonits, si l'obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc. 

     -TEXTURA: tipus d'acabament de l'obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.).

     -LA FUNCIONALITAT DE L'OBRA

    -Decoració aplicada a unn monument arquitectònic i la seva adaptació a les limitacions de l'espai assenyalat.

     -Suport d'un element constructiu.

     -Decoració interior associada a unn mobiliari o bé decoració exterior. 

     -IDENTIFICACIÓ DE L'OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC

     -Identificació de l'estil i de l'autor, i de les seves característiques.

     -Relació de l'obra amb el seu marc històric i a la inversa.

Arquitectura

  -ARQUITECTURA:  és l'art de crear espais, exteriors o interiors, coberts o descoberts.

Tots aquests punts ens ajudaran a analitzar un edifici: 

  -Primer de tot hem de saber una documentació general (nom de l'edifici, cronologia, on es troba...)

  -Després hem de fer un anàlisi formal:

     1. MATERIAL: les construccions que es fan amb diferents materials que s'usen de forma diferent, segons l'edificació sigui antiga o moderna. 

Els materials són elements sólids amb resistència, amb capacitat de suportar pesos i conduir-los cap baix, on hi ha els fonaments. Alguns materials utilitzats són: la fusta, la pedra, el maó, el plàstic...

Hi han diferents tipus de materials com els constructius (murs de maó, rajoles de fang cuit, columnes de pedra...), els d'acabat que són com la pell de l'edifici ( marbres, fusta, rajoles...).

-CURIOSITAT: Ravenna era la ciutat bizantina més important de l'Europa Occidental i, per manifestar la seva puixança, els emperadors de Bizanci hi van fer construir moltes esglésies que, si bé eren per fora molt simples, estaven decorades amb molta riquesa per dins.

El maó, material humil i molt barat, era cobert amb mosaics esclatants i plaques de marbre: és un recurs per donar impressió de grandesa usant pocs diners.

Avui en dia, construïm amb formigó armat, s'usa la construcció en sec i s'utilitzen nous materials com per exemple el vidre.


     2. SISTEMES CONSTRUCTIUS:  El pes dels materials es descarrega cap baix, portant-se als fonaments, segons criteris que varien en funció del tipus decoberta usada. 

-COBERTA: La coberta és l'element que protegeix l'edifici de l'exterior; descarrega el seu pes als murs o pilars. Podem dir que d'ella que és una estructura de voltes, i té un punt central que  porta el mateix pes, per quatre grans pilars que arriben a formar una creu.

Hi ha dues maneres de portar el pes:

La primera és amb bigues (només suporten una part de l'edifici) i la segona amb arcs que forman una xarxa, porten tot el pes cap abaix.  

-CURIOSITAT: A la construcció antiga el mur tancava l'edifici, creant l'espai interior, i, a més, podia conduir el pes cap els fonaments; avui en dia els pilars porten la càrrega i el mur és com una cortina que estableix separacions.


     3.TIPUS D'EDIFICIS: No cal dir que hi han molt tipus que és poden construir molt diferents tipus d'edificis. I cada un es projecta variadament, pels diferents usos.

S'ha de buscar una bona proporció, que és la relació que té cada part del conjunt.
Un dels elements del Canon , és la generació d'un rectangle proporcionat a partir d'un quadrat.

Cada edifici té la seva pròpia esquema compositiva.


     4. L'ESPAI:  Els edificis tenen un exterior, que tanca el seu volum, o sigui que l'exterior és un altre espai diferent.

Un exemple d'un espai en un poble, potser la plaça principal, un mercat...

-CURIOSITAT: La ciutat antiga tenia els carrers estrets, a diferència de la ciutat actual, projectada pel trànsit dels automòbils. 


     5. Hi ha un client (amb diners) que té la necessitat de tenir un espai, aquest client busca un arquitecte perquè li projecti/dissenyi l'edifici. I aquesta es la resposta pel cinqué punt.
''¿PERQUÈ ES CONSTRUEIXEN ELS EDIFICIS?''
Un cop ben aclarit l'objectiu del client, l'arquitecte, amb la col·laboració de gent de diferents oficis, dirigeix la construcció de l'edifici. 

     6. SÍMBOLS: Són els elements que donen sentit a l'edifici. També són els responsables de determinar la forma d'una obra. 

     

     7. REGISTRES: Per conèixer els edificis, per que els constructors tinguin una idea ben precisa del que han de fer, usem els anomenats plànols, que expressen visualment les diferents parts que es vol construir. 

Hi han diferents formes visuals: LA PLANTA (expressa  l'emprempta de tots els elements verticals de l'edifici sobre el terra), L'ALÇAT (que s'hi pot veure elements verticals i exteriors d'una part de la construcció) i per últim LA SECCIÓ (que ens presenta la part de l'interior,mostran-ho verticalment).