ANÀLISI D'UNA OBRA DE GAUDÍ - LA CASA BATLLÓ

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1. Què és? Nom de l'edifici.

Es tracta d’un edifici residencial particular, anomenat Casa Batlló.

1.2. Què s'hi veu?

Façana colorida i ornamentada, teulada corva i decorada amb motius representatius a un drac, balcons i finestres de forma corva i irregular, representant ossos del cos.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

Es va construir entre els anys 1905 i 1907.

1.4. On es troba o es trobava?

Es troba a l’Eixamplede Barcelona.

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

Coincideix amb el període de principis del segle XX, quan la burgesia tenia el poder polític, econòmic i social del moment.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

Antoni Gaudí.

2. ANÀLISI FORMAL

2.1. Com és l'edifici?

Carregat d'ornamentacions, colorit, extravagant i on hi predominen les formes corves.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats.

Pedra, ferro, maó i ceràmica.

2.2.2. Tractament del mur.

Perfectament conservat.

2.2.3. Sistema constructiu.

Carreus de pedra de Montjuic.

2.2.4. Elements de suport.

Pilars, columnes, arcs, murs, etc.

2.2.5. Elements suportats.

Cornisses, frisos, etc.

2.2.6. Espai interior.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

Planta dividida segons les diverses estàncies de l’inmoble.

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

Espai fragmentat.

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?

Molta il·luminació, procedent dels grans finestrals.

2.2.6.4. Ornamentacions?

Abundants decoracions relacionades amb la natura.

2.2.7. Espai exterior.

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

Columnes i balcons en forma d’ossos, trencadís de colors llampants a la façana, etc.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?

La forma generalment corva dels alcons, finestres i terrat i la gran quantitat de colors i formes diferents que hi ha.

3. INTERPRETACIÓ

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.

És un habitatge inmoble.

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

Es va construir amb la finalitat de viure-hi a dins.

3.3. Quin imaginari reflecteix?

Reflecteix l'ideologia modernista del moment i l’adoració als elements naturals que caracteritzen l’edifici.

3.4. Qui encarregà l'obra?

La família Batlló.

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

Al propietari; al client.

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

Representacions de la natura i de la creació d’aquesta.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

Influències modernistes.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ESCULTURA DEL SEGLE XX

Al segle XX l'art escultòric pateix una revolució radical: en la temàtica, la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques, sorgeix una certa propensió al patetisme que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d'expressió de l'angoixa de la persona contemporània.

Els escultors més importants són els següents:

- El romanès Constantin Brancusi (1876-1957): El 1904 està ja a París recollint suggerències de totes les avantguardes.

- El suís Alberto Giacometti(1901-1966): passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradòxica i fantàstica.

Els millors representants són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats.

-Boccioni (1876-1942) és el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de posicions successives, en les que la figura "conquista" fragments de l’espai.

 

-Alexander Calder (1898-1976) fou una figura singular, inventor de l’escultura mòbil, per a la qual estava admirablement preparat gràcies als seus estudis d’enginyeria.

PABLO PICASSO

CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DEL SEGLE XX

SANDRO BOTTICELLI - LA PRIMAVERA [ITINERARI ITÀLIA]

La Primavera, de Sandro Botticelli, és una obra renaixentista creada el 1482. El quadre fa 203 x 314 cm i es tracta d’una pintura d’oli sobre fusta. Actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, a Florència.

L’obra mostra nou personatges mitològics en un bosc de tarongers. Les figures estan repartides uniformement per tot el quadre i destaquen per davant del fons. Al centre del quadre s’hi veu representada Venus, deesa de l’amor i la bellesa. Aquesta té volant al damunt Cupido. A la part esquerra de l’obra, veiem representats Mercuri, el missatger dels déus, i les Tres Gràcies. A la dreta del quadre hi podem veure la deesa que representava la primavera, la nimfa Flora i Zèfir, la personificació dels vents de l’oest.

El que destaca més d’aquesta obra és que els personatges ressaltin tant davant del fons, degut a la claror de les seves pells i als colors clars de les seves robes en comparació amb l’obscur color dels arbres i l’herba que ocupen l’escenari. És un bon exemple per definir l’art del Renaixement; figures belles i esbeltes, amb molt poca expressivitat i manca de moviment.

SANDRO BOTTICELLI - EL NAIXEMENT DE VENUS [ITINERARI ITÀLIA]

L’obra El Naixement de Venus va ésser creada per Sandro Botticelli entre el 1482 i el 1486. Es tracta d’un tremp sobre tela (llenç) i fa 172,5 x 278,5 cm. Actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, Florència.

La imatge realment no mostra el moment del naixement de la deesa Venus, sinó que mostra la seva arribada a la platja d’una illa. La llegenda explica que Venus va néixer quan, després que Cronos li tallés els genitals al seu pare (el déu Urà) aquest va llançar-los al mar i en va néixer Venus.

Lèscena és protagonitzada per la deesa Venus, que arriba a la platja muntada sobre una petxina gegant i nua, tapant-se sutilment les parts íntimes amb les mans i la llarga melena daurada. A l’esquerra podem veure Zèfir, déu dels vents de l’oest, i la nimfa Flora, la seva dona, els dos agafats i volant sobre la vora del mar envoltats en un núvol de flors. A la dreta del quadre, veiem la deesa Primavera preparada a la platja per a rebre a Venus amb un mantell vermell amb flors estampades.

Botticelli no es preocupa en absolut del fons de l’obra, deixant tot el detall en els personatges, que destaquen per sobre l’escenari degut a la seva pell i roba tan clares.