Escultura

     -DEFINICIÓ: art d'esculpir.

      Cal que distinguim entre:

     -TALLA o cistellet: Es refereix etimològicament al concepte d'escultura derivat del llatí. 

     SCUPLERE: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta (que és més suau), permet d'emprar la maça i la gúbia. L'autor extreu del bloc del material l'obra d'art que té en el seu interior. 

     -MODELAT: fa falta materials tous fets a mà o amb algun utencili com per exemple l'espàtula. 

     El procediment més important, del procés, per obtenir l'obra és el que es fa quan és de bronze, mitjançant fundicions.

     -LA PLÀSTICA

   Deriva del grec plastiqué, o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica ue us materials tous, modelables a mà. També plàstica defineix tota l'activitat escultòrica. Venint del grec, plàso, és tota aquella direigida al tacte i a la vista (apart de la música i la poesia). 

     -LA TRIDIMENSIONALITAT

      La característica pròpia de l'escultura i que la diferència de la pintura, és la tridimensionalitat.  Això s'hi troba a en l'escultura de bulto rodó i exempta , també a l'escultura amb relleu. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer de llocs diferents, per això la llum i l'imposició, es important.

     -MATERIALS: configura l'obra escultòrica que tindrà una gran importància cabal. El material s'ofereix a la vista tant com al tacte, aquest reforca els diferents poders expressius dels diversos materials. L'expressivitat dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura  aconseguida pel seu autor.

A partir del segle XX, van apareixent nous materials.

     -REPÒS I MOVIMENT

    La representació depèn principalment de les formes (encara que altres elements influeixin). La combinació de línies verticals i horitzontals amb altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, poden donar a l'obra una gran sensació de moviment en repòs. 

La il·lusió de moviment es crea mitjançant el ritme (seqüències rítmiques i essencialment lineals que estimulan la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Les líneals oblics, són una variació) i la tensió com a dinamització i vivificació.

     -MOVIMENT REAL

    L'espectador al voltant de la figura, mitjançant el tractament rítmic de la pròpia escultura (hel·lenística i barrocs) i el moviment real, inciat pel rus Naum Gabo, amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor que produeix un moviment virtual.

     -LA LLUM I EL COLOR

     -LA LLUM: paper essencial com a element plàstic. Hi ha una llum natural amb la que compta l'escultor alhora de distribuir les masses i els volums.

     -EL COLOR:aplicat a l'escultura té diferents sentits (segons l'època). Al egipci  el color posseeix una intenció simbòlica i al barroc comporta una interès natural.

     -DIFICULTATS EN L'APRECIACIÓ DE L'ESCULTURA:

     L'escultura  ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l'expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L'escultura és massa trimidensional, ocupa un espai i contada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l'aparença visual. I sol·licita el sentit del tacte. 

     FIXTA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:

     1.OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE L'ESCULTURA.

     -CARÀCTERITZACIÓ DE L'OBRA: segons la seva forma.

    Una figura exempta és amb la que es pot girar completament al seu voltant.

     -RELLEU: el relleu en canvi està unit a un fons i no es pot voltar. Hi han diferents tipus de relleu:

     -Relleu negatiu (les figures estàn més enfonsades que en el plànol primitiu)

     -Alt relleu (les figures sobresurten més de la meitat del seu volum)

     -Baix relleu (les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum)

     -TIPUS DE MATERIAL UTILITZAT (determina a tècnica instrumental)

     -Fang

     -Pedra

     -Metall

     -Fusta

     -COMPOSICIÓ i incidència de la llum.

     -Relació entre volums de l'obra i creació d'espais i exteriors.

     -Incidència de la llum sobre l'obra i com afecta l'observació  de l'estàtua.

     -Ordenació de l'equilibri i de la simetria o no de l'obra.

     -La proporció, la relació entre les diferents parts del cos, entre elles i el conjunt, ha estat objecte d'estudi per part dels escultors. Més tard es van establir els cànons.

     -ESTRUCTURA I MOVIMENT: Observació de quina és la línia estructural de l'obra, hi predomina la línica recta i els angles tallants, si l'obra té tendència a l'estatisme, si hi dominen les corbes i els angles arrodonits, si l'obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc. 

     -TEXTURA: tipus d'acabament de l'obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.).

     -LA FUNCIONALITAT DE L'OBRA

    -Decoració aplicada a unn monument arquitectònic i la seva adaptació a les limitacions de l'espai assenyalat.

     -Suport d'un element constructiu.

     -Decoració interior associada a unn mobiliari o bé decoració exterior. 

     -IDENTIFICACIÓ DE L'OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC

     -Identificació de l'estil i de l'autor, i de les seves característiques.

     -Relació de l'obra amb el seu marc històric i a la inversa.