Pintura

 DEFINICIÓ: etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.

Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, molt important en el resultat final de l’obra.

Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.

És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra.

La textura: element clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

     - LA TEMÀTICA: 

Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.

     -ELEMENTS PLÀSTICS:  

Aquest són el elements plàstics de la pintura: 

La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.

La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures).

 El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.

Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa...

 La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada:  natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.

El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.

La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.

    
     -LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:  
Potser de pintura monumental o de pintura exenta.

-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.

-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.